PQ TALKS Section

Catalonia. Art and Democracy

Secció PQ TALKS

Catalunya. Art i Democràcia

Hauríem de mirar més sovint per sobre de la barana del nostre vaixell com passatgers curiosos,
i no actuar com estúpids mariners obcecats a lligar cordes.
Guia la teva mirada cap al teu interior i trobaràs en la teva ment
milers de regions encara per descobrir.

Henry David Thoreau

 

L’octubre del 2017 la direcció artística de la Quadriennal d’Escenografia de Praga va organitzar un simposi sota el títol «Fronteres poroses». Amb aquest títol ens convidaven als participants a reflexionar sobre aquest concepte tan artificial que és la frontera. De fet, ni el paisatge ni el coneixement tenen línies dibuixades que separin territoris, tot són punts en vibració, fluxos de sabers, tradicions i costums que estan en constant moviment i evolució.

Les fronteres no són més que meres convencions organitzatives que creiem inalterables i massa sovint ens empobreixen el ríquíssim panorama que ens envolta. Cal relativitzar el concepte de frontera sense relativitzar, desvalorar ni treure caràcter a les infinites idiosincràsies particulars de cada territori o camp de coneixement.

Catalunya va participar en aquest simposi el 12 d’octubre del 2017, dotze dies després del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Vam presentar una ponència que va quedar inevitablement del tot impregnada dels fets de l’1 d’Octubre. L’art, en tant que opinió, és polític. La reflexió sobre l’art, en conseqüència, és reflexió política. Per aquest motiu vam voler compartir amb el públic la situació viscuda a Catalunya uns dies abans com un acte de defensa de la llibertat d’expressió i la democràcia.

Acabada la nostra intervenció, la responsable de la secció PQ Talks de la Quadriennal ens va
animar a participar amb una nova conferència a la PQ19 per tal de donar continuïtat al tema
i oferir una visió actualitzada de la situació a Catalunya. Passada la selecció, la nostra
participació és una conferència a diverses veus que hem titulat Catalunya. Art i Democràcia.

© Institut del Teatre 2019

Capa video

PQ TALKS Section

Capa cv

Capa pdf


THE CONTRIBUTORS

ELS COL·LABORADORS

Fer una cronologia de tot el que ha succeït des de l’1-O en l’àmbit artístic ens hauria estat del tot inabastable. Per això el que hem volgut és observar una sèrie d’accions que han anat sorgint des del món de l’art a partir d’aquella data i les reaccions de l’Estat espanyol al respecte. Sabem que la cronologia és incompleta, però creiem que explica a bastament el context artístic català actual marcat per la manca de llibertats i drets.

Per enriquir aquest exercici d’observació i reflexió hem convidat diferents veus del camp de l’art, la cultura, l’activisme social i el pensament.

Dolors Miquel és poetessa i participà a les Proclames de Llibertat promogudes pel diari Vilaweb.

Jordi Borràs és fotoperiodista especialitzat en moviments nacionals i d’ultradreta.

David Fernàndez és periodista, activista social i membre del col·lectiu artístic Ovidi4.

Pep Duran és escenògraf i participà a l’exposició 55 Urnes per la Llibertat.

Laia Alsina Ferrer és dramaturga i directora d’escena; amb la seva companyia El Martell defensa un teatre polític, implicat i lliure.

I Xavier Antich és filòsof i professor de la Universitat de Girona. L’hem convidat a parlar sobre conceptes com democràcia, censura o autocensura i llibertat d’expressió.

A tots ells els volem agrair la seva generositat i implicació.


CATALONIA. Art and Democracy

CATALUNYA. Art i Democràcia

L’1 d’octubre del 2017 va marcar un punt d’inflexió a Catalunya. Més de dos milions i mig de catalans van optar per votar al referèndum d’autodeterminació en un acte de desobediència civil al govern espanyol. Aquell dia es va convertir en una gran festa per la defensa de la llibertat d’expressió i dels drets democràtics. Una festa emocionant i impactant que malauradament es recordarà per la duresa amb què va ser reprimida per les forces de l’Estat.

La filòsofa Marina Garcés, en el seu assaig Nova Il·lustració radical, parla de la perfecta utopia en què vivim; un món smart ple d’habitants idiotes on tot està perfectament establert i res pot ser qüestionat. Però què passa quan es qüestiona el sistema? A Catalunya alguns dels activistes socials, polítics i artistes que han defensat i actuat en conseqüència amb aquesta actitud estan actualment imputats, a la presó o a l’exili.

En aquesta situació d’excepcionalitat, hem convidat diverses personalitats del món artístic i intel·lectual del nostre país a reflexionar-hi, tot parlant de conceptes com democràcia, llibertat d’expressió, censura, violència, revolució o memòria.


THE AUTHORS

ELS AUTORS

Magda Puyo / Joan M. Minguet / Marta Rafa / Bibiana Puigdefàbregas

Catalunya. Art i Democràcia és una conferència sorgida de la voluntat de compartir el que està passant a Catalunya des de finals del 2017 i com està afectant el món de l’art. Obligats per la situació que vivim, ens volem qüestionar la democràcia i observar el paper de l’art en aquest context.

L’Institut del Teatre va viure de manera directa i punyent els fets de l’1 d’Octubre. L’edifici era seu electoral dels comicis i tant la nostra comunitat com els veïns van implicar-se profundament reivindicant i fent possible que s’exercissin els drets fonamentals dels ciutadans d’expressar-se i votar lliurement.

D’aquest context proper, col·lectiu, divers i complex neix la voluntat de fer una conferència a quatre veus. L’idea ha estat desenvolupada per quatre noms relacionats amb el mon de la cultura, molt especialment amb les arts escèniques. A més s’ha demanat la col·laboració a diversos professionals que amb les seves opinions i reflexions han contribuït a una visió plural i rica dels complexos fets ocorreguts en el nostre país el darrer any i mig.

Des d’aquell 1 d’octubre i des de la nostra experiència comença el viatge. Magda Puyo, directora d’escena i actual Directora General de l’Institut del Teatre, ens encoratja a crear des la de la llibertat absoluta per sobre de censures, amenaces o repressions.

Bibiana Puigdefàbregas, escenògrafa, i Marta Rafa, figurinista, comissàries de Catalunya a la PQ19, introdueixen les reflexions sobre el paper de l’art en relació als fets que es desencadenaren a partir del referèndum.

I Joan M. Minguet, crític i historiador d’art contemporani i cinema, observant l’actual activitat artística a Catalunya i la resposta de l’Estat Espanyol que utilitza el poder legislatiu com a cavall de batalla i marc de contenció, apel·la a la necessitat d’un art crític, combatiu i compromès. Perquè si l’art, les arts escèniques, l’escenografia no s’entenen com un conflicte esdevenen privilegi.