Hauríem de mirar més sovint per sobre de la barana del nostre vaixell com passatgers curiosos,
i no actuar com estúpids mariners obcecats a lligar cordes.
Guia la teva mirada cap al teu interior i trobaràs en la teva ment
milers de regions encara per descobrir.
Henry David Thoreau
L’octubre del 2017 la direcció artística de la Quadriennal d’Escenografia de Praga va organitzar un simposi sota el títol «Fronteres poroses». Amb aquest títol ens convidaven als participants a reflexionar sobre aquest concepte tan artificial que és la frontera. De fet, ni el paisatge ni el coneixement tenen línies dibuixades que separin territoris, tot són punts en vibració, fluxos de sabers, tradicions i costums que estan en constant moviment i evolució. Les fronteres no són més que meres convencions organitzatives que creiem inalterables i massa sovint ens empobreixen el ríquíssim panorama que ens envolta. Cal relativitzar el concepte de frontera sense relativitzar, desvalorar ni treure caràcter a les infinites idiosincràsies particulars de cada territori o camp de coneixement.
Catalunya va participar en aquest simposi el 12 d’octubre del 2017, dotze dies després del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Vam presentar una ponència que va quedar inevitablement del tot impregnada dels fets de l’1 d’Octubre. L’art, en tant que opinió, és polític. La reflexió sobre l’art, en conseqüència, és reflexió política. Per aquest motiu vam voler compartir amb el públic la situació viscuda a Catalunya uns dies abans com un acte de defensa de la llibertat d’expressió i la democràcia.
En aquest context del simposi de l’octubre del 2017, neix la proposta de participar al bloc d’Escenografia i política del PQ talks del 2019. La voluntat és oferir una visió actualitzada de la situació a Catalunya i ho fem preparant una conferència a diverses veus que hem titulat Catalunya. Art i Democràcia.