Estem plenament convençudes que el que dona sentit a l’art és la seva capacitat d’interpretar i influenciar el món. Des d’aquesta premissa ens hem proposat la participació de Catalunya a la Quadriennal d’Escenografia de Praga 2019 com una nova ocasió en què, a través de les arts escèniques, i concretament de l’escenografia, mirem, ens qüestionem, ens expressem i compartim experiències.
Tres punts claus han estat la nostra guia per a aquest viatge. La primera, treballar amb equips de creació formats, a més d’escenògrafs/es, per altres professionals de les arts performatives. Perquè per a nosaltres l’escenografia no és un art aïllat, és una art escènica només possible en la trobada de diverses mirades, llenguatges i veus. Un camp de creació amb límits en qüestionament constant i amb una permeabilitat infinita respecte a llenguatges, processos, eines i conceptes. Aquestes característiques no només ens han empès a crear equips transversals sinó que també ens han fet pensar en públics heterogenis i no especialitzats.
La segona premissa té a veure amb els formats. Les dues seccions segurament més conegudes, llamineres i atractives de la quadriennal són les exposicions de Països i Regions, i la d’Estudiants. Però a la vegada, en tant que exposicions en l’àmbit de les arts escèniques, per tant art en viu, representen un gran repte expositiu. Perquè, quin sentit té mostrar una obra escenogràfica sense mostrar l’acció en viu per a la qual fou pensada? Nosaltres volem defugir l’exposició d’escenografia com una mostra de peces d’autor on el visitant contempla de forma distanciada l’obra mostrada. Apostem per generar instal·lacions immersives on el públic, a partir de l’acció i la participació, coneix allò exposat d’una manera viva, sensorial i reflexiva.
El darrer punt clau que marca la presència de Catalunya a la catorzena edició de la PQ és la situació social i política que viu el nostre país. El context d’excepcionalitat a què ens van abocar els esdeveniments de l’1 d’octubre del 2017 marca tots els contextos de la vida a Catalunya. Fa quasi 45 anys que Espanya viu en democràcia, però l’actual persecució i els empresonaments de polítics, activistes i artistes per les seves idees polítiques ens obliga a fer una revisió profunda per saber realment on som i quin és el futur que desitgem. Des del món de l’art no podem deixar de contribuir, com dèiem al principi, al món on vivim, a interpretar els fets que ens envolten i influenciar des de l’emoció o la reflexió, amb el crit, amb l’udol, amb la rialla o el plor.
La PQ19 dona la possibilitat de participar-hi de moltes maneres gràcies a les diverses seccions que la conformen. A l’edició d’enguany Catalunya presenta dues exposicions: Prospective Actions a la secció de Països i Regions, i Theáomai a la secció d’Estudiants, a més d’una conferència: Catalunya, Art i Democràcia, a la secció de PQtalks. També acompanyem la performance Quan les parets parlen, de Núria Vila i Laura Clos «Closca».
Marta Rafa i Bibiana Puigdefàbregas
Comissàries PQ19_Catalunya
