CREACIÓ D’ESPAI GROC EN RECINTE NO SUSCEPTIBLE DE CENSURA
Theáomai (contemplació) és el terme grec que fa referència a la mirada com a acte creatiu, lluny de les connotacions passives que acostumem a emprar en un context en què la informació visual ha saturat la nostra quotidianitat.
La mirada és per se creadora i genera un discurs.
L’escenògraf impregna amb el seu ull crític l’espai que dissenya i produeix, amb la seva proposta, un impacte en la mirada de l’espectador, convidant-lo a dialogar amb el que es materialitza just davant dels seus ulls i a convertir-se en cocreador de la peça escènica. Entenem, doncs, l’escenògraf com un creador d’espais per al debat.
Tot ha de ser capaç de ser parlat i discutit en un escenari, sigui el que sigui. La mirada de l’escenògraf és el punt de partida d’un teatre compromès amb la llibertat d’expressió i amb la diversitat d’opinions i de pensaments. A partir d’aquí, és l’espectador el que decideix quina història s’explica, què pensar, què fer…
Aquesta és la nostra proposta, un espai en constant transformació on el públic pugui ser el
responsable final d’escriure la seva pròpia narrativa sobre els fets del nostre present.
Agraïment a Anna Gual, poeta
Lola Belles, Sergi Cerdan, Sara Espinosa i Lluc Ubach
Dissenyadors i autors de la instal·lació
