Catalunya. Art i Democràcia és una conferència sorgida de la voluntat de compartir el que està passant a Catalunya des de finals del 2017 i com està afectant el món de l’art. Obligats per la situació que vivim, ens volem qüestionar la democràcia i observar el paper de l’art en aquest context.
L’Institut del Teatre va viure de manera directa i punyent els fets de l’1 d’Octubre. L’edifici era seu electoral dels comicis i tant la nostra comunitat com els veïns van implicar-se profundament reivindicant i fent possible que s’exercissin els drets fonamentals dels ciutadans d’expressar-se i votar lliurement.
D’aquest context proper, col·lectiu, divers i complex neix la voluntat de fer una conferència a quatre veus. L’idea ha estat desenvolupada per quatre noms relacionats amb el mon de la cultura, molt especialment amb les arts escèniques. A més s’ha demanat la col·laboració a diversos professionals que amb les seves opinions i reflexions han contribuït a una visió plural i rica dels complexos fets ocorreguts en el nostre país el darrer any i mig.
Des d’aquell 1 d’octubre i des de la nostra experiència comença el viatge. Magda Puyo, directora d’escena i actual Directora General de l’Institut del Teatre, ens encoratja a crear des la de la llibertat absoluta per sobre de censures, amenaces o repressions.
Bibiana Puigdefàbregas, escenògrafa, i Marta Rafa, figurinista, comissàries de Catalunya a la PQ19, introdueixen les reflexions sobre el paper de l’art en relació als fets que es desencadenaren a partir del referèndum.
I Joan M. Minguet, crític i historiador d’art contemporani i cinema, observant l’actual activitat artística a Catalunya i la resposta de l’Estat Espanyol que utilitza el poder legislatiu com a cavall de batalla i marc de contenció, apel·la a la necessitat d’un art crític, combatiu i compromès. Perquè si l’art, les arts escèniques, l’escenografia no s’entenen com un conflicte esdevenen privilegi.
